deuria d'haver convocat eleccions i no perdre el seus principis
Lletra i Música: Ovidi Montllor
A l’escola vaig a aprendre
a mai no fer pactes amb “ningun” dimoni.
Són una raça dolenta
que prometen molt i mai no solten res.
Són lladres.
Saben que tenen poder
i amb ell, el fer i desfer
els resulta molt fàcil.
Volen convèncer el món
que el seu regne és millor,
i així poder tenir més forces.
El dimoni és molt ric
i ens tractarà d’amic.
Això és un vici antic
per a ells treure’n profit.
S’apareixen en mil formes,
gasten mil paraules
per veure si et guanyen.
Ens prometen millor vida
plaer sense mida,
llibertat… pansida. Punyetes !
Diuen que volen salvar-nos,
per, així, apartar-nos del recte camí.
I aquells que els hi fan cas,
per quatre sous de res
s’embruten bé les mans. Indignes !
El dimoni és molt ric
i ens tractarà d’amic.
Això és un vici antic
per a ells treure’n profit.
De dimonis és ple el món,
que gasten amb tothom
el parlamentarisme.
No es treu res enraonant,
ni tampoc esperant.
Mai res no et donaran. En saben !
Arma’t amb un bon garrot,
una espasa o un roc,
o alló primer que trobis.
I per l’ànima salvar,
quan et vulguin parlar,
no et facis esperar: Trompada !
Els dimonis que us dic
no són pas vells i antics.
Ric, ric, ric, ric, ric, ric,…
No vull dir noms.
No, no diré noms.
No s’assemblen massa el fets que ocorre-ixen en aquesta historia de possible revolta en contra del poder establit en lo que patim ara però està be alçar els ànims mirant en darrere i llegint acuradament es veu que les coses no han canviat tant en el pas del temps. O si? Ara n’hi ha una manca absoluta de ganes de revolta popular per part de la gent en contra de la burrera establida com si lo que hagessin fet estos merdes fora no res es veu que hi han massa neuros per el carrer. Dimonis! 
No hay comentarios:
Publicar un comentario